Què tractem?
Treballem per equilibrar l’organisme centrant-nos en la seva estructura i millorant així el funcionament del cos.
Aparell locomotor
Columna vertebral
Una de les principals consultes a l’ osteòpata són les molèsties relacionades amb la columna vertebral: lumbàlgies, ciàtiques, dolors cervicals, braquiàlgies, dorsàlgies, protrusions i hèrnies discals, contractures, fuetades cervicals post traumàtiques (Ex. accident de trànsit…).
La columna vertebral és molt estudiada per l’osteòpata, i moltes de les tècniques de tractament, es realitzen en aquest nivell, ja que:
- És la principal zona de suport del cos.
- Protegeix la medul·la espinal.
- De cada segment medul·lar surten i arriben multitud de fibres nervioses, relacionades amb una estructura del cos.
- És la zona del cos que acumula més restriccions de mobilitat.
L’osteòpata té un ampli ventall de tècniques de manipulació, especifiques segons el nivell vertebral a tractar.
Afeccions de les extremitats
Inflamacions articulars, tendinitis, bursitis, dolors musculars repetitius, esquinços… poden ser tractades amb osteopatia mitjançant tècniques en l’àmbit local i tractant altres zones que estan afavorint aquestes lesions.
Visceral
L’osteòpata tracta les disfuncions dels òrgans interns però amb la responsabilitat de conèixer les patologies que no són susceptibles de tractament osteopàtic.
Els òrgans poden presentar trastorns de la mobilitat a causa de: infeccions, inflamacions prolongades, intervencions quirúrgiques, traumatismes, reaccions al·lèrgiques, alteracions de la innervació (patologies del sistema nerviós o irritacions del nervi perifèric), influències psicosomàtiques (estrès…), anorèxia o aprimament molt ràpid, pèrdua important de to muscular generalitzat, pèrdua d’elasticitat per l’envelliment.
L’osteopatia pot ajudar molt en el tractament de: reflux gàstric, hèrnia de hiatus, digestions pesades, flatulències, dolors abdominals, restrenyiment, cistitis de repetició, prostatitis, trastorns ginecològics…
L’objectiu del tractament és millorar la mobilitat dels òrgans, restablint la circulació (arterial, venosa i limfàtica) i la innervació, i així activar al màxim la capacitat d’autoregulació que té el mateix cos.
El tractament no se centra en un sol òrgan sinó que busca una millora de la funció global visceral.
Ginecologia
A l’osteopatia ginecològica es treballen les disfuncions de la pelvis menor. Aquestes disfuncions no són més que una falta de mobilitat en l’àmbit pelvià.
L’esfera urogenital es situa al centre de la pelvis. Per tant, una falta de moviment a aquest nivell pot generar una congestió i alterar la funció d’aquests òrgans i produir tota una sèrie de simptomatologia com podria ser: menstruacions doloroses, dolors pelvians locals, lumbàlgies, ciàtiques, cistitis, incontinència urinària, dolor en les relacions sexuals, dificultat per a l’embaràs i problemes intestinals.
I per què es produeixen aquestes alteracions pelvianes? Per retraccions lligamentoses o musculars que poden venir donades per traumatismes o lesions òssies, adherències internes produïdes per intervencions quirúrgiques, episiotomies…
L’osteopatia tracta de retornar al cos la màxima mobilitat possible, perquè el sistema urogenital recuperi el seu equilibri fisiològic que depèn del sistema nerviós autònom i del sistema hormonal.
Obstetrícia
Durant l’embaràs, el cos de la dona està sotmès a molts canvis posturals als quals s’ha d’anar adaptant progressivament a mesura que avança la gestació.
Com a conseqüència d’aquests canvis, poden aparèixer dolors a la columna vertebral, ciàtiques, cefalees, incontinència urinària, problemes viscerals i també canvis neuroendocrins que afecten els estats emocionals.
L’osteopatia juga un paper molt important en la preparació del cos per a l’embaràs en relació a normalitzar l’estructura mecànica i recuperar l’equilibri.
Preparació per al part
És important per facilitar el part que la pelvis de la mare estigui lliure, amb una bona mobilitat, per afavorir que el nadó es pugui encaixar en una posició correcta i que tingui més facilitat per passar pel canal del part.
Si a la pelvis de la mare li falta mobilitat o no té una bona mecànica a causa de traumatismes previs, intervencions quirúrgiques o altres causes, no hi haurà una bona obertura pelviana en el moment del part.
Les restriccions articulars i tensions lligamentoses en aquesta zona poden ser corregides fàcilment i amb seguretat mitjançant el tractament osteopàtic.
En les darreres setmanes abans del part, el tractament osteopàtic pot ajudar a resoldre tensions del perineu. Això pot reduir la sensació de pesadesa al final de l’embaràs, i farà les contraccions més eficients, reduint les possibilitats d’un part prolongat.
Post part
El tractament osteopàtic després del part proporciona la restitució d’una mecànica normal de la pelvis i la columna, optimitzant l’estructura del cos i preparant-lo de nou per a una vida activa. I així evitar possibles prolapses del perineu, incontinències urinàries, dolors en les relacions sexuals, infeccions urinàries, dolors en les cicatrius de la cesària i de l’episiotomia.
Pediatria
El naixement és un dels esdeveniments més estressants de les nostres vides. El nadó està subjecte a enormes forces, empès per l’úter contra la resistència natural del canal del part. El cap del nadó està dissenyat per suportar la compressió del canal del part. El crani té una gran flexibilitat i li permet deformar-se i acomodar-se al modelatge suportat durant el naixement.
Les forces mecàniques suportades pel crani del nadó no són perjudicials si el part avança fisiològicament sense complicacions. La resistència dels teixits de la mare ajudaria al modelatge del crani.
Però quan el part és massa llarg o no avança adequadament, o s’ha d’intervenir amb instrumental, la compressió cranial que rep el nadó és molt gran i, després del part, pot presentar asimetries més o menys evidents en l’àmbit cranial. I això és un senyal que ha patit pressions mecàniques importants.
Dificultats que pot presentar el nadó després del naixement i durant el creixement:
Problemes de comportament
- Molt irritable, tens, dificultat per agafar el son i que, al mínim soroll, es desperta.
- Nens molt moguts amb problemes per relaxar-se.
Alguns d’aquests signes indiquen irritació del sistema nerviós central, a causa d’un excés de compressió en l’àmbit cranial.
Problemes digestius
- Dificultats de succió o de deglució.
- Excés de reflux.
- Còlics al lactant.
En l’àmbit de la base del crani surten els nervis cranials que es dirigeixen a la llengua, a la faringe i a l’estómac. Una compressió cranial a aquest nivell pot provocar una alteració de la funció que realitzen els òrgans o músculs innervats per aquests nervis cranials.
Problemes respiratoris
Hi ha nens que són molt susceptibles de patir contínuament constipats:
- Rinofaringitis
- Sinusitis
- Otitis
Això es deu a una disfunció de la base del crani que, com a conseqüència, presenta un alentiment del moviment respiratori primari i produeix un mal drenatge de les estructures facials, per tant és més fàcil patir infeccions.
Amb el tractament osteopàtic es poden tractar totes aquestes disfuncions mitjançant tècniques molt suaus per alliberar les tensions i reequilibrar el cos.
ESport
L’osteopatia està molt indicada per a l’esportista.
L’esportista porta el seu cos al límit forçant les articulacions amb moviments repetitius i exigint al màxim la musculatura.
Durant la pràctica esportiva, sovint hi ha moviments bruscos i traumatismes que poden provocar desajustaments en el cos.
En exigir el cos, es faran més evidents les disfuncions d’aquest, i provocaran reaccions d’inflamació o contractures i, per tant, dolor.
Les restriccions de mobilitat, sovint són compensades pel cos, sobrecarregant altres zones. Així, la zona on apareix el símptoma de dolor no sempre coincideix amb la zona més bloquejada.
L’osteòpata valora l’esportista globalment, tenint en compte els desequilibris posturals, les disfuncions musculars, els mecanismes lesionals i les influències de l’entorn.
L’objectiu del tractament és restablir la mobilitat de les articulacions i dels teixits (músculs, lligaments, vísceres) per millorar la funció global.
L’osteopatia pot ajudar a l’esportista principalment en:
- La prevenció i tractament de lesions (esquinços, tendinitis, pinçaments, sobrecàrregues articulars…)
- Potenciar la seva pròpia energia: millor mecànica, millor funcionament de la fisiologia, més equilibri del sistema nerviós, millor descans, millora de la recuperació global i millor rendiment.
Per fer esport amb bona salut, és important una alimentació equilibrada, hidratar-se correctament i un descans adequat.
Afeccions relacionades amb el cap i la cara
El crani i la cara presenten dolors i disfuncions que poden ser valorades i tractades amb osteopatia: migranyes, cefalees, problemes d’inestabilitat / vertigen, neuràlgia del trigemin, espasmes de la musculatura de la cara, otitis, problemes de l’oclusió.
Es farà una valoració per determinar quin és l’origen del símptoma tenint en compte les estructures del crani, les membranes intracranials (meninges), el sistema nerviós, la vascularització, les funcions visuals, l’oïda, la boca, la musculatura i la columna cervical.
ALTRES
L’ osteopatia tracta el cos en l’àmbit global per obtenir l’equilibri i afavorir l’ autoregulació.
Per tant, pot ajudar en: Situacions de cansament, estrès, ansietat, depressió lleugera, incomoditats sense una patologia declarada.
: