L' osteopatia
L’ osteopatia treballa la unitat funcional del cos i busca el seu equilibri
L’ osteopatia va ser fundada pel metge nord-americà Andrew Taylor Still, el 1874.
Still va desenvolupar aquesta terapèutica a partir de tractar molts pacients i de l’estudi exhaustiu del cos humà.
Orígens de l'Osteopatia
L’ osteopatia reposa en els següents fonaments:
- El cos humà és una totalitat.
- L’organisme té les capacitats naturals d’auto equilibri, autoregulació i l’autocuració.
- L’ estructura i la funció en el cos estan interrelacionades.
- La mobilitat és essencial en el cos, i qualsevol reducció d’aquesta, condiciona una reducció de la funció.
- Les artèries i els seus nervis han de permetre la circulació constant de la sang en temps útil i quantitat suficient. El sistema venós i els seus nervis han de portar a terme la seva funció sense que es produeixi un èxtasi.
L’ origen de la corrent osteopàtica a Europa data de 1917, quan JM Little John, alumne d’Still, va fundar la British School of Osteopathy a Londres.
Què és l' osteopatia?
L’ osteopatia és una teràpia que es basa en els coneixements anatòmics, fisiològics i mecànics del cos humà i es caracteritza per la visió global del pacient.
Al llarg d’una vida, ja des del naixement, rebem moltes agressions que poden ser:
• Traumàtiques
• Posturals o per sobrecàrrega
• Emocionals o per estrès
• Metabòliques (per l’alimentació, alcohol, medicaments, etc.)
El cos té la capacitat d’autoregular-se però, a vegades, no pot afrontar certes agressions i es produeixen restriccions de mobilitat en els diferents teixits (musculars, lligamentosos viscerals, etc.) o en les articulacions.
Aquests bloquejos afecten el funcionament general del cos i poden manifestar-se amb dolor, contractures o alterant el funcionament dels diferents sistemes (nerviós, circulatori, digestiu, hormonal…).
L’ osteopatia no se centra només en el símptoma sinó que busca la causa de les afeccions.
L’ osteòpata, mitjançant tècniques manuals, corregeix les restriccions de mobilitat, retornant al cos el seu estat d’equilibri i millorant la seva capacitat d’autoregulació.
Com treballa
l' osteòpata?
Inicialment, l’ osteòpata fa una història clínica del pacient, tenint en compte tots els antecedents mèdics, traumàtics i els seus hàbits.
Valora les proves complementàries que se li han realitzat (radiografies, ressonància magnètica…)
A partir d’aquí, fa l’ exploració osteopàtica mitjançant la visió de la postura, la valoració del moviment articular i la palpació dels diferents teixits, per diagnosticar les restriccions i disfuncions del cos.
L ‘osteòpata té un ampli ventall de tècniques i, en funció de les característiques del pacient i de la zona a tractar, tria la tècnica específica que utilitzarà, treballant exclusivament amb les mans.
L’ osteopatia està indicada en qualsevol edat, des del nadó fins a les persones d’edat més avançada.
: