La bronquitis aguda és tracta d’una inflamació de la mucosa bronquial, d’origen majoritàriament víric, que no sol dura més de dues setmanes.
Quan el nen pateix 4 o més episodis de bronquitis aguda durant un any, es considera que la bronquitis és recurrent o recidivant.
Aquests episodis poden ser freqüents durant l’època de lactant i primers anys de vida de l’infant i solen disminuir fins a desaparèixer a partir dels 3-5 anys d’edat.
La tos és el principal símptoma. Habitualment, pot començar amb un refredat de vies altes que avança a tràquea i bronquis. La tos sol ser seca a l’inici i posteriorment passar a ser més tova per la secreció de mucositat del bronquis, amb expectoració. És freqüent escoltar sibilàncies o ‘xiulets’ en la respiració.
La bronquitis pot anar acompanyada de febre, malestar general, dolor toràcic i dificultat respiratòria. A vegades, també es poden donar vòmits provocats per la tos o per les flegmes.
L’objectiu del tractament osteopàtic en nens amb bronquitis és ajudar a millorar la funció respiratòria, estimular l’expectoració de mocs i promoure l’homeòstasi mitjançant l’equilibri del Sistema Nerviós Autònom i el drenatge venós i limfàtic dels pulmons, permetent que hi hagi un correcte pas de l’aire i intercanvi gasos.
El tractament osteopàtic està encaminat a millorar la mobilitat de les diferents zones del cos que al valorar-les estiguin en restricció, és a dir, en disminució de la mobilitat, i que poden predisposar al nen a la recurrència de la bronquitis.
Tot i que, la exploració osteopàtica és general, tindrem especial interès en valorar unes zones determinades.
Per exemple, el moviment de la columna cervical i ossos de la cara com el maxil·lar, malars, etmoides,… ja que poden influir en l’alteració de la funció de les vies respiratòries superiors. És important que el nen pugui respirar pel nas, de manera que s’ha d’abordar qualsevol disfunció que perjudiqui la respiració nasal.
També la valoració de la mobilitat de l’ós frontal, els parietals i l’occipital, aquest últim per la relació amb el sistema parasimpàtic.
El moviment del tòrax en relació als pulmons, la mobilització de les costelles, de l’estern, com del diafragma toràcic i cintura escapular i tant mateix, de la zona anterior del coll, pot ajudar a millorar la ventilació, afluixar el moc i estimular l’expectoració.
Les primeres vertebres dorsals, a través del Sistema Simpàtic, contribueixen a la dilatació bronquial i bronquiolar i per tant, millorar la seva mobilitat ens pot ser de gran ajuda.
Anna Escanilla
: